Què et va portar a estudiar Enginyeria Química i què és el que més et deia de la
carrera?
Vaig triar Enginyeria Química perquè a l'institut m'agradava molt la química i vaig tenir
una professora que l'explicava molt bé, cosa que va fer que m'interessés encara més. Em
atreia entendre com es transformen les substàncies i com aquest coneixement podia
aplicar-se a la indústria.
També m'agradava la part pràctica de l'enginyeria: resoldre problemes, cercar
solucions i aplicar la ciència a situacions reals. Per això l'enginyeria química
encaixava molt bé amb mi: combina una base científica sòlida amb una aplicació
directa en processos i instal·lacions industrials.

Com i què et va portar a especialitzar-te en seguretat industrial?
La veritat és que vaig arribar a la seguretat de processos una mica per casualitat. A la
carrera m'havia especialitzat en medi ambient, que era el que més em motivava
en aquell moment. Tot i això, vaig començar a treballar en una petita consultoria
especialitzada en ATEX i, a partir d'aquí, vaig anar entrant cada cop més al món de la
seguretat de processos i la gestió de riscos industrials.
Amb el temps vaig anar evolucionant cap a projectes més amplis, com a anàlisi de
riscos, HAZOP, seguretat de reaccions químiques, investigació d'incidents i altres
àmbits relacionats amb la seguretat de processos. I vaig descobrir que era un camp que
m'encantava.
M'agrada perquè combina coneixement tècnic, criteri pràctic i impacte real. No es
tracta només de complir una normativa, sinó d'entendre què pot fallar en una
instal·lació, com prevenir-ho i com protegir les persones, el medi ambient, els
actius i la continuïtat del negoci.

Des de la teva experiència i punt de vista, quin és el paper que tenen els
enginyers químics en la gestió de la seguretat industrial?
El paper dels enginyers químics és clau, especialment en la seguretat de
processos. Som professionals formats per entendre els processos des de dins:
les substàncies, les condicions d'operació, les reaccions, els equips, les
possibles desviacions i les conseqüències que poden tenir.
Aquesta visió ens permet connectar la part tècnica amb la gestió del risc. No n'hi ha prou
amb saber que una substància és inflamable o tòxica; cal entendre en què
condicions es maneja, quins escenaris es poden donar, quines barreres existeixen i si aquestes
barreres són suficients. Aquí l'enginyer químic aporta molt de valor.
A més, podem actuar com a pont entre enginyeria, operacions, manteniment,
prevenció, medi ambient i direcció, ajudant que les decisions es prenguin amb
una visió més completa del risc i de la realitat de la planta.

Gran part de la teva carrera professional l'has fet a DEKRA, empresa a la
que has anat creixent i ocupant diferents llocs, què destaques de cada
un?
A DEKRA he tingut l'oportunitat de créixer en diferents etapes, i cadascuna m'ha fet
aportat una mica diferent.
Com a consultora de seguretat de processos, destacaria sobretot l'aprenentatge
tècnic, treballant en projectes d'ATEX, HAZOP, anàlisi de riscos, investigació
incidents o seguretat de reaccions químiques. Aquesta base continua sent molt
important per a mi.
Després, com a Directora d'Operacions, vaig aprendre a gestionar equips, projectes,
planificació, qualitat i relació amb clients, passant d'executar projectes a assegurar
que el servei es prestava amb rigor tècnic i de manera sostenible.
Com a Directora de Process Safety Espanya, destacaria el desenvolupament del negoci i del
equip, posicionant la seguretat de processos com un servei estratègic per a la
indústria i formant especialistes en un àmbit molt tècnic.
I a la meva etapa actual com a Directora d'Advisory and Training Espanya, el repte és més
ampli: combinar consultoria, formació, sostenibilitat, seguretat de processos,
desenvolupament comercial, gestió de persones i resultats, mantenint sempre equips
sòlids i qualitat tècnica.

Creus que la formació que reben els enginyers químics els prepara per
abordar els diferents desafiaments que es donen en seguretat industrial?
La formació d'un enginyer químic dóna una base molt bona per treballar a
seguretat de processos, perquè permet entendre els processos, les substàncies, els
balanços, les operacions unitàries i els fenòmens que poden generar risc.
Però crec que aquesta base s'ha de completar amb formació específica en seguretat de
processos. A la universitat s'adquireixen els fonaments tècnics, però després
cal aprendre metodologies concretes: HAZOP, LOPA, SIL, ATEX, anàlisi
quantitatiu dels riscos… així com les bases d'un sistema de gestió de la seguretat
de processos (PSM)
També és important que els enginyers desenvolupin criteri pràctic. La seguretat de
processos no és només aplicar una norma; és entendre el risc real, prioritzar, comunicar
bé i proposar mesures que siguin tècnicament sòlides i aplicables a planta.

Quins són els riscos més comuns amb els que us trobeu als
entorns industrials, i quines estratègies s'utilitzen per identificar-los i
mitigar-los?
Els riscos depenen molt del sector, però solen estar relacionats amb
substàncies inflamables, explosives, tòxiques o reactives, pèrdues de contenció, fallades
equips crítics, errors humans o canvis mal gestionats.
Per identificar-los s'utilitzen metodologies com HAZID, HAZOP, What-if, ATEX,
estudis de conseqüències, LOPA o SIL, a més de l'aprenentatge d'incidents i gairebé
incidents.
Per mitigar-los, la clau és combinar diverses capes de protecció: bon disseny,
mesures tècniques, procediments clars, manteniment, gestió del canvi i cultura
de seguretat. Però una de les barreres més importants és comptar amb professionals
ben formats, capaços d'entendre el procés, anticipar desviacions i prendre
bones decisions. Aquí els enginyers químics hi tenim un paper molt rellevant.

Quin és el paper que té la digitalització, l'anàlisi de dades o els
bessons digitals en la gestió dels riscos químics?
La digitalització està començant a tenir un paper cada cop més important, encara que
la maduresa varia molt entre empreses. L'anàlisi de dades pot ajudar a detectar
tendències, anticipar desviacions, millorar el seguiment d'accions, gestionar
indicadors i prendre decisions més basades en evidències.
Els bessons digitals i les eines avançades poden aportar valor a
simulació d'escenaris, manteniment predictiu, avaluació de conseqüències o
gestió dinàmica del risc. Però cal ser prudents: la tecnologia no substitueix el
coneixement tècnic. Si les dades són dolentes, si el model no està ben definit o si la
organització no sap interpretar els resultats, l'eina en pot generar una
falsa sensació de control.
Per mi, la digitalització ha de venir després de tenir clares les bases: processos bé
coneguts, riscos identificats, barreres definides, responsabilitats clares i una
bona cultura de seguretat. Sobre aquesta base, la tecnologia pot accelerar, millorar i
fer més eficient la gestió del risc.

En el moment actual, en què moltes empreses estan en plena transició
energètica cap a la sostenibilitat, quins són els nous reptes i com afecten
a la gestió de seguretat de la indústria?
La transició energètica està generant reptes molt rellevants per a la seguretat de
processos. Moltes empreses estan incorporant noves tecnologies, noves matèries
primeres i noves molècules, com hidrogen, biometà, biocombustibles, bateries o
combustibles sintètics. En alguns casos, els riscos són coneguts per la indústria
química o energètica; en altres, hi ha sectors que començaran a treballar amb
substàncies o processos amb què tenen menys experiència.
El principal repte és avançar ràpid, però de manera segura. La pressió regulatòria, els
objectius de descarbonització i la pressió social són molt forts, però no poden
portar a implantar solucions sense entendre bé els riscos. La sostenibilitat no pot
separar-se de la seguretat.
També hi ha un repte de competències. Es necessiten professionals capaços de
entendre les noves tecnologies, avaluar-ne la certificabilitat, analitzar riscos des de
fases primerenques de disseny i acompanyar les empreses durant enginyeria,
construcció, posada en marxa i operació.
En aquest context, la seguretat de processos s'ha d'integrar des de l'inici dels
projectes, no revisar-se al final. Fer-ho tard sol generar costos, retards i
decisions difícils de corregir.

Finalment, ens agradaria que deixessis un missatge, tant a estudiants de
enginyeria química, com als joves professionals, perquè tinguin en compte
la importància de la seguretat industrial en la tasca diària.
El meu missatge seria que la seguretat de processos no és una especialitat secundària ni
un requisit administratiu. És una manera de fer enginyeria amb impacte real.
Als estudiants i joves professionals els diria que és un camp exigent, perquè
requereix base tècnica, curiositat, criteri i moltes ganes de continuar aprenent.
Però precisament per això és molt interessant: t'obliga a entendre com funciona
una planta, què pot fallar i quines decisions poden marcar la diferència.
També els diria que no subestimin el valor de fer bones preguntes. Moltes
vegades, una pregunta a temps evita un problema més gran. En seguretat de processos, el
coneixement tècnic és important, però també ho és el criteri, la responsabilitat i
capacitat d'anticipar-se.
Al final, treballem perquè les instal·lacions siguin més segures, les persones estiguin
protegides i les empreses puguin operar de manera responsable. I això dóna molt
sentit a aquesta professió.